Ingredients (per a 4 persones)
- 380 g de macarrons integrals ecològics
- 2 cebes
- 2 pebrots verds (són els que hi ha ara a l'hort, si en teniu de vermells, endavant!)
- 3 carbassons
- 3 albergínies
- 4 tomàquets madurs
- 3 botifarres (o carn picada)
- Oli d'oliva
- Sal
Preparació
- Primer prepareu la part de les verdures. Com que no deixa de ser una samfaina, podeu fer-ne més quantitat i reservar-la per a un altre àpat.
- Talleu les albergínies a daus i col·loqueu-los en un bol amb aigua salada i un pes a sobre (un plat, per exemple) durant 10 minuts perquè eliminin l'amargor.
- Mentrestant, talleu la ceba a trossets petits i sofregiu-la a foc lent en una cassola amb una mica d'oli. Recordeu de tirar-hi sal.
- Quan ja estigui transparent, afegiu-hi els pebrots verds tallats a quadrets i aneu-ho remenant.
- Al cap d'uns 7 o 8 minuts, afegiu-hi l'albergínia escorreguda i el carbassó, també tallat a daus.
- Remeneu-ho durant una estona i afegiu-hi el tomàquet ratllat.
- Deixeu-ho coure uns 30-40 minuts, a foc baix, remenant de tant en tant perquè no s'enganxi (s'ha d'anar vigilant).
- A banda, desmunteu les botifarres i aixafeu-les amb una forquilla. Passeu-les per una paella, fins que estiguin cuites.
- Bulliu els macarrons en abundant aigua salada.
- Escorreu els macarrons i barregeu-los amb les verdures i la carn.
Boníssim!!
A Hortalplat.cat cultivem la terra a la vegueria Penedès i servim personalment els nostres productes dins d’aquest àmbit geogràfic de proximitat. I amb aquest bloc us volem fer arribar i compartir receptes!
dilluns, 29 de juliol del 2013
dijous, 25 de juliol del 2013
Rotllets de carbassó
Ingredients (per a 4 persones)
- 2 carbassons
- 3 llesques de pa de pagès
- 250 g de tomàquets cherry
- 1 ceba mitjana
- 7-9 fulles d'alfàbrega
- 1/2 llimona
- Oli d'oliva
- Sal
Preparació
- Torreu les llesques de pa, sucades amb oli, a la paella o al forn, vigilant que no es cremin.
- Un cop torrades, traieu-los la crosta i talleu-les a trossets petits.
- Un cop torrades, traieu-los la crosta i talleu-les a trossets petits.
- Amb una mandolina o un tallador, feu tires llargues de carbassó, poseu-les en una safata i ruixeu-les amb llimona.
- Talleu els tomàquets cherry a quarts i la ceba a tires fines i curtes.
- Barregeu els tomàquests, les fulles d'alfàbrega a trossets, la ceba i els trossets de pa una mica esmicolats.
- Amaniu-ho amb oli i sal.
- Finalment, munteu els rotllets, fent cercles amb dues tires de carbassó. No és gens difícil, s'aguanten força bé. Ompliu el centre amb la barreja feta i ja ho podeu servir.
dilluns, 22 de juliol del 2013
Hamburgueses de quinoa i formatge emmental
Ingredients (per a 4 persones)
- 20 g de bolets secs (per exemple, ceps)
- 100 g de quinoa reial
- 4 grans d'all picats molt fins
- 2 cullerades de julivert picadet
- Oli d'oliva
- Sal
- 100 g de formatge emmental
- 2 cullerades de pa integral ecològic ratllat
- 4 cullerades d'aigua
Preparació
- Poseu els bolets en remull tal com indica el paquet o fins que estiguin tous.
- Renteu bé la quinoa* i poseu-la en una olla petita (nosaltres l'utilitzem de fang) amb el doble d'aigua. Quan comenci a bullir, retireu l'espuma que es pugui formar, tapeu-la i poseu-la a foc molt baix durant 20 minuts o fins que hagi absorbit tota l'aigua i els grans s'hagin obert.
- Ofegueu la picada d'all i julivert en una paella amb una mica d'oli d'oliva i un polsim de sal.
- Afegiu-hi els bolets escorreguts i picats i remeneu-ho uns minuts.
- Un cop la quinoa estigui cuita, barregeu-la amb l'all, el julivert i els bolets.
- Afegiu-hi 50 g d'emmental, el pa ratllat i l'aigua, remeneu-ho bé i deixeu que es refredi una mica la barreja (ha d'estar tèbia per poder-la manipular).
- Escalfeu el forn a 180 graus.
- Poseu un paper de fornejar sobre una safata per al forn.
- Poseu un paper de fornejar sobre una safata per al forn.
- Col·loqueu sobre el paper de fornejar una bona ració de la barreja dins d'un cèrcol d'emplatar d'uns 7-8 cm, pressioneu-la bé amb el revers d'una cullera i retireu el cèrcol amb compte, de manera que ens quedi formada una hamburguesa.
- Repetiu l'operació fins que tingueu les quatre hamburgueses muntades, tireu-hi la resta del formatge pel damunt i fiqueu-les al forn uns 10 minuts.
* Per rentar la quinoa, l'heu posar dins del recipient on la bullireu i l'heu d'esbandir rementant-la i
llençant l'aigua per decantació. Això ho heu de fer entre 4 i 5 cops,
fins que veieu que l'aigua ja no queda blanca, sinó transparent. Ho fem
per eliminar impureses, però també perquè el gra està recobert per una mena de resina, la saponina, que és amargant, i d'aquesta manera l'eliminem. Tingueu en compte que sempre se us n'escaparan alguns grans i, per no perdre'ls, podeu posar un colador a sota quan feu la decantació.
dijous, 18 de juliol del 2013
Recomanem una entrevista i un altre bloc!
A Hortalplat.cat
creiem en la feina que fem i, de vegades, és difícil transmetre-la a la
gent que ens compra. Ser pagès, avui dia, no és una feina fàcil. I si
vols que sigui la teva forma de vida ho tens complicat. Per això ens
alegrem de veure que hi ha persones, com les de l'entrevista que us
oferim a continuació, que donen valor a la feina al camp i ho demostren
donant suport absolut a la pagesia, que, al cap i a la fi, són els que
ens posen un plat a taula. I menjar, mengem cada dia, oi? No és possible
que ens indignem pel preu d'un enciam que ha estat cultivat i cuidat
durant un mes i després paguem exactament el mateix per un tallat a un
bar! Pensem què ens aporta el primer i què ens aporta el segon!
L'entrevista
està extreta de www.etselquemenges.cat i parla de dues persones que, a
banda de fer una comanda setmanal de verdura i fruita ecològica, han
creat un bloc de receptes per compartir el que fan amb la seva cistella!
El bloc, per tant, es diu «Qué hago con mi cesta de verduras». Us el recomanem!
Comprant una cistella ecològica dónes permanència al
món rural
Avui ens traslladem, virtualment, fins a Renteria, un petit poble a prop de
Sant Sebastià, per conèixer la Nagore i en Diego de «Qué hago con mi cesta de verduras», una parella
molt natural i propera que es dedica a la comunicació i al disseny gràfic des
del seu estudi. Quan tenen una estona lliure, alimenten un lloc web en què ens
expliquen les seves peripècies a l’hora de cuinar amb la fruita i la verdura
que els arriba cada setmana en una cistella ecològica.
Com va començar el vostre projecte?
Tot va començar ara deu fer uns tres anys arran de reflexions personals
sobre els hàbits de consum, i sobretot els relacionats amb lʼalimentació en
particular. Ens vam adonar que és molt absurd i contraproduent alimentar-nos
amb menjar que ve de lʼaltra punta del món, i del desconeixement que tenim
de les condicions en les quals sʼha produït, i de qui l’ha produït…
També vam reflexionar molt sobre l’absurditat de la idea generalitzada
de comprar el menjar tan econòmic com sigui possible, de només buscar lʼoferta,
de l’absurd afany d’arribar a omplir el carro de la compra per trenta euros,
quan després ens gastem sense parpellejar moltíssims més diners en altres coses
que no són de primera necessitat, com la roba o tantes altres…
Interessant! Quin va ser, llavors, el següent pas després d’aquestes
reflexions?
Vam començar a cercar informació de maneres alternatives de consum, i vam
trobar informació sobre els grups de consum, aquí a Guipúscoa, promoguts per
l’EHNE (Sindicat dʼAgricultors) o l’associació de productors i ramaders
ecològics Biolur. A partir dʼaquí, vam pensar que rebre cada setmana una cistella
amb productes locals, de temporada i ecològics era una opció molt
interessant. Llavors va sorgir la idea del blog per tenir un recull ordenat de
les receptes que anàvem fent, però també de l’experiència per si podia servir
d’ajuda a altres persones que es trobessin en la mateixa situació.
Com funciona, en el vostre cas, el tema de la cistella ecològica?
Nosaltres, conjuntament amb trenta famílies més, paguem una quota fixa de
seixanta euros al mes directament a un agricultor de molt a prop de casa nostra
i llavors rebem setmanalment una cistella amb productes variats. Ens les porta
cada dilluns en un punt comú al centre del poble. Nosaltres no triem res,
sempre és una sorpresa: el pagès omple la cistella amb el que l’hort
produeix en cada època de l’any.
La gràcia és que nosaltres li oferim un compromís de permanència per
ajudar-lo a planificar la producció i ell es compromet a oferir-nos
periòdicament productes dʼuna qualitat excepcional.
Quina és la dificultat principal que trobes al principi?
El primer és el canvi de xip; has de modificar els hàbits de consum.
Abans, el cap de setmana teníem la nevera plena i ara és quan està més buida,
ja que la cistella ens arriba els dilluns. Al principi xoca, perquè és un
trencament de la rutina que tens assimilada, però t’hi acostumes fàcilment.
Abans planificava els menús de la setmana i, segons això, feia la compra. Ara
és al revés: segons el que ve a la cistella penso quins menús faré.
És ben bé un gir de 180 graus!
Sí. Un altre tema important que cal tenir en compte és que al començament
tens la sensació que cada setmana t’arriba el mateix, però cal tenir
paciència perquè els canvis d’estació són lents. Nosaltres vam començar a
l’hivern i ens semblava que cada setmana teníem carbassa, col i escarola. Però gradualment
vas veient que apareixen productes nous! I t’adones que abans de la
cistella sí que sempre compraves el mateix, ja que al supermercat hi ha
exactament el mateix durant tot lʼany i, com que compres segons les teves
preferències, sovint acabes variant molt poc, però no n’ets conscient!
Us heu trobat verdures que no coneguéssiu abans?
I tant! Sovint apareixen coses que no has menjat mai, com ens va passar amb
la xicoira, la col o la remolatxa. A aquesta última, la millor sortida
que li hem trobat és convertida en suc! Liquada amb altres fruites com
la taronja o la poma, queda boníssima. De col tampoc en menjàvem mai i ara
ens encanta! La preparem com el trinxat català o bé saltada i especiada amb
curri, pastanaga i panses.
I la xicoira?
Aquesta sí que no l’havíem vist mai abans! I quan t’arriba t’has
d’espavilar. En aquest cas concret vam estar buscant informació per internet;
fins i tot vam enviar una foto al meu pare per preguntar-li què era i com es
menjava! De vegades aquest procés té molta gràcia. Explota molt el vessant
creatiu, ja que sempre procurem menjar les verdures de maneres molt
variades.
Posa algun exemple d’alguna verdura que cuineu de maneres molt diferents.
La carbassa, per exemple. Abans sempre la preparava en forma de puré, però
quan comença a arribar durant tota la tardor i l’hivern cada setmana i en grans
quantitats… has de trobar altres maneres de cuinar-la! En aquest cas concret,
nosaltres en fem pastís, magdalenes, la posem al saltat o barrejada amb cuscús
i altres verdures…
Quina seria, doncs, la part positiva de rebre una cistella setmanal?
Que t’oblides de fer aquesta part de la compra [Riuen.]. I també que té
tota una sèrie de valors afegits que t’omplen molt, com el fet d’estar comprant
directament al productor. Creiem que és molt important donar suport als
productors i a l’economia local si volem donar permanència als caseríos
i al món rural. També hi ha el fet de descobrir productes nous, sabors
nous; i com que cada dia has d’inventar receptes, descobreixes maneres
noves de cuinar, poses a prova la creativitat, aprens, descobreixes
plats que t’agraden…
També destacaria el fet de conèixer quines fruites i verdures
corresponen a cada estació! Vas descobrint els cicles de la terra i que
cada estació té uns aliments i que probablement aquells aliments són els
més adequats per a nosaltres des del punt de vista de la salut i la
sostenibilitat.
I com que cada setmana és una sorpresa, et fa molta il·lusió quan van
arribant productes nous que ja fa temps que tenies ganes de rebre, però que
encara no eren de temporada; ho valores més. Al cap i a la fi acabes
sent més conscient de la feina que costa produir els aliments, de com el pagès
ha de lluitar contra les inclemències del temps. Ara, quan fa molt mal temps, pensem
què estarà passant a l’hort i a les nostres hortalisses!
Destacaríeu algun avantatge pel que fa a la salut?
Doncs la veritat és que sí. Com que és verdura ecològica creiem
fermament que guanyem en salut, mengem net i saludable. Moltes vegades em
pregunto si és casualitat, però jo era molt propensa a agafar refredats, sovint
estava malalta, però des de fa tres anys que estic més forta i no he tornat a
agafar cap refredat important; potser és casualitat, però és un canvi
significatiu.
On compreu la resta dʼaliments?
La carn, a productors locals que crien els animals en llibertat, i els
grans i llegums els comprem per internet a uns productors ecològics dʼAlbacete
en paquets de cinc quilos que ens duren una temporada. Els fesols, per exemple,
els comprem a Guipúscoa òbviament, que són deliciosos! Però, evidentment,
altres vegades també recorrem als mercats o botiguetes que tenim al costat de
casa.
Com descriuríeu el vostre tipus de cuina?
Com diu en Diego, faig una cuina de confusió. [Riuen.]
Diego: Esclar! La cuina més la fusió què és? La confusió! [Riuen molt.] El
que predomina en la cuina de la Nagore és sobretot potenciar o fer
protagonista un ingredient. Ja que les cistelles que ens arriben bàsicament
tenen un ingredient principal per setmana, que, per exemple, a lʼhivern seria
una col, una rodanxa grossa de carbassa… És una cuina que evita les barreges de
molts aliments trossejats. Fugim dels estofats, de les salses, de les coccions
llargues… Ens basem en l’ofegat, el saltat, sempre mantenint el color i la
textura de la verdura. En general són plats senzills, sense gaire
elaboració. Són receptes que pots fer sense gaire planificació
i no cal ser especialment hàbil a la cuina per fer-los. I això és el que també
intentem transmetre amb les fotografies al blog.
Quina ha estat l’evolució de la vostra cuina des de la cistella?
Des que rebem la cistella, hem anat simplificant les receptes, i també us
diríem que estem més oberts a tastar ingredients desconeguts. Ara ens animem
contínuament a demanar ingredients nous. Per exemple, fa poc vam demanar
espelta; ara tenim un quilo dʼespelta i encara no sabem què fer-ne. [Riuen.]
Però segur que li acabem trobant sortida!
Quina recomanació ens faríeu per a una recepta ara a lʼestiu?
Fa poc ens van arribar unes mongetes i les vam fer amb
alfàbrega. Boníssimes! I una de les receptes més bones per
menjar a lʼestiu és una amanida de tomàquet,
sense més complicacions, potser amb pinyons, nous i formatge curat. Deliciosa!
Cap consell per a algú que vol començar a comprar una cistella?
Si quan comences tens aquesta sensació de repetició o et xoca el fet de no
poder triar, dóna’t temps, perquè acaba sent una bona experiència.
Aconsellaria provar-ho durant un any sencer perquè així vius tota l’experiència
sencera.
Quan creieu que és el millor moment per començar?
Nosaltres aconsellaríem començar a la primavera o estiu, que és quan
més varietat hi ha; així, quan arriba la tardor i l’hivern, que són una mica
més durs pel que fa a varietat, ja estàs una mica acostumat al funcionament de
tot plegat. Si no, de seguida tindràs algunes verdures que se’t queden a la
nevera, amenaçadores!
Projectes futurs?
Mʼagradaria que el meu fill d’un any protagonitzés una de les seccions del
blog, enfocada a receptes infantils; però de moment és només una idea.
Què
us ha semblat? Interessant, oi? I vosaltres, què opineu del fet de
pagar 60 € al mes i que cada setmana us portin una comanda sense
saber ben bé què hi haurà? Us agradaria? O us posaria nerviosos?
dilluns, 15 de juliol del 2013
Carpaccio de carbassó
Avui, la recepta de la setmana ens arriba de la mà de la nostra companya Cris. És ideal: ràpida, fàcil, fresqueta i boníssima!! Segur que us en llepareu els dits!
Ingredients (per a 4 persones)
- 1 o 2 carbassons
- Oli d'oliva
- Sal
- Pebre negre
- Encenalls de parmesà o grana padano
Preparació
- En primer lloc, renteu bé els carbassons i traieu-los les puntes.
- A continuació, amb una mandolina o un pelador, feu rodanxes en làmines molt fines (a l'estil dels carpaccios). Si no teniu cap dels dos estris, ho podeu fer amb un ganivet i paciència, però no queda igual...
- Col·loqueu una capa de rodanxes en una safata o plat gran i amaniu-les amb oli, una mica de sal i una mica de pebre.
- Feu una altra capa i també l'amaniu (aneu-ho fent successivament fins que s'acabi el carbassó).
dijous, 11 de juliol del 2013
Macarrons amb flors de carbassó
Aquesta recepta està extreta de www.lapastaperalscatalans.cat i una mica adaptada.
Ingredients (per a 4 persones)
- 400 g de macarrons integrals ecològics
- 10 flors de carbassó
- 4 talls de pernil tendre
- Una ceba petita
- Un pebrot verd petit (o mig)
- 1 sobret de safrà
- Oli
- Parmesà ratllat
Preparació
Ingredients (per a 4 persones)
- 400 g de macarrons integrals ecològics
- 10 flors de carbassó
- 4 talls de pernil tendre
- Una ceba petita
- Un pebrot verd petit (o mig)
- 1 sobret de safrà
- Oli
- Parmesà ratllat
Preparació
- Traieu el pistil i la part inferior de les flors i passeu-les per aigua.
- Talleu-les a tires no gaire petites i reserveu-les.
- Talleu la ceba a la juliana i el pernil salat a tires.
- En una paella, sofregiu la ceba amb oli d'oliva i un pessic de sal i afegiu-hi el pernil i el pebrot verd tallat molt petit.
- Quan tant la ceba com el greix del pernil estiguin transparents, afegiu-hi les flors de carbassó i salteu-ho durant 4 minuts.
- Mentrestant, coeu la pasta. Quan comenci a bullir l'aigua, tireu-hi la sal i el sobret de safrà.
- Quan estigui cuita, torneu a escalfar la salsa de flors de carbassó amb flama forta.
- Escorreu la pasta ràpidament, perquè no perdi tota l'aigua, i aboqueu-la a la paella.
- Afegiu-hi parmesà rallat al gust i remeneu-ho tot fins que el parmesà es comenci a fondre. Ja ho podeu servir.
dilluns, 8 de juliol del 2013
Crema de carbassó
Ingredients (per a 4 persones)
- 1 ceba mitjana
- 2 carbassons mitjans
- 4 pastanagues
- 2 patates petites
- Oli d'oliva
- 1,5 litres d'aigua (si pot ser, calenta)
- sal, pebre i nou moscada
Preparació
Si cliqueu aquí, la Montse Vallory ens explica
com sofregir la ceba de la manera més saludable!
- 1 ceba mitjana
- 2 carbassons mitjans
- 4 pastanagues
- 2 patates petites
- Oli d'oliva
- 1,5 litres d'aigua (si pot ser, calenta)
- sal, pebre i nou moscada
Preparació
- Talleu la ceba i sofregiu-la en una olla amb
una cullerada d'oli. Tireu-hi una mica de sal.
- Remeneu-la constantment i quan sigui
transparent, afegiu-hi la pastanaga tallada a daus i aneu remenant.
- Quan veieu que canvia una mica de color,
afegiu-hi la patata trencada a trossets.
- Remeneu-ho uns instants i, finalment, afegiu-hi
el carbassó també tallat a daus.
- Deixeu-ho coure uns 10 minuts remenant-ho
constantment.
- Afegiu-hi aigua fins que cobreixi les verdures,
tapeu-ho i feu-ho bullir a foc mitjà fins que arrenqui el bull.
- Després, abaixeu el foc i bulliu-ho tapat durant
20 minuts.
- Llavors, apagueu el foc i afegiu-hi sal al
gust, una mica de pebre i de nou moscada.
- Espereu que es refredi una mica i passeu-ho per
la batedora.
- Podeu optar per servir la crema calenta, tèbia
o freda.
Bon profit!
Per cert, si utilitzeu carbassons ecològics, no
cal pelar-los, sinó netejar-los molt bé.
En el cas les pastanagues, nosaltres optem per
pelar-les, però es veu que hi ha uns raspalls que serveixen per treure les
restes de terra.
La patata i la ceba sí que s'han de pelar.
dilluns, 1 de juliol del 2013
Benvinguda
Des de fa un temps, a Hortalplat.cat servim comandes
de verdura i fruita ecològica i biodinàmica a l'àmbit de la Vegueria Penedès.
Per fer les vostres comandes, podeu entrar al nostre lloc web (www.hortalplat.cat), trucar-nos al 931 613 901, escriure'ns a info@hortalplat.cat o visitar-nos els dissabtes al matí a la nostra parada del Mercat de Vilafranca.
Amb aquest bloc volem crear un espai d'intercanvi
de receptes. En publicarem una cada setmana i a totes aquelles persones que
vulguin participar-hi, us animem a enviar-vos les vostres receptes (amb la
verdura i la fruita de temporada com a protagonistes, evidentment!) a
info@hortalplat.cat i les publicarem.
Salut i bons aliments!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)